Vivim envoltats de plàstic. Des de les ampolles d’aigua fins als embolcalls dels aliments, els raspalls de dents o els joguets dels infants. Però, sabies que no tots els plàstics són reciclables?
Molts tenen un aspecte similar, però estan fets amb materials diferents, i això condiciona completament el seu procés de reciclatge.
Aprendre a diferenciar quins plàstics es poden reciclar i quins no és essencial per reduir residus, evitar errors al contenidor groc i contribuir a una economia més circular.
En aquesta guia t’expliquem com identificar-los, quins símbols has de mirar, quins errors s’han d’evitar i com pots millorar el teu hàbit de reciclatge diari.
Per què és important saber-ho?
El reciclatge del plàstic no és tan senzill com sembla. Encara que dipositem molts envasos al contenidor groc, una gran part no arriba a ser realment reciclada.
Segons l’Agència de Residus de Catalunya, menys del 40 % dels plàstics recollits es converteixen en nous productes. La resta es destinen a valorització energètica o acaben en abocadors.
Les raons són diverses:
- Alguns plàstics són tècnicament irreciclables.
- D’altres contenen barreges de materials que dificulten la separació.
- I molts arriben bruts o mal classificats als centres de tractament.
Per això, saber identificar el tipus de plàstic abans de llençar-lo és clau per millorar la qualitat del reciclatge i reduir el volum de residus que acaben contaminant el medi ambient.
Els codis del triangle: la clau per identificar-los
Tots els productes de plàstic porten (o haurien de portar) un triangle de fletxes amb un número al centre.
Aquest símbol indica el tipus de resina plàstica amb què està fabricat el producte.
És la manera més senzilla de saber si és reciclable o no.
A continuació tens una guia amb els set codis principals i què vol dir cadascun:
♳ 1 – PET o PETE (Polietilè Tereftalat)
Altament reciclable.
És el plàstic de les ampolles d’aigua, refrescos o alguns envasos d’oli i vinagre.
Es recicla fàcilment i pot convertir-se en nous envasos o fibres tèxtils (com el polièster).
👉 On llençar-lo: contenidor groc.
👉 Consell: Esbandir-lo abans d’abocar-lo al contenidor per evitar contaminació.
♴ 2 – HDPE (Polietilè d’Alta Densitat)
Reciclable.
S’utilitza en envasos de llet, detergents, xampús o bosses resistents.
És un material molt estable i fàcil de fondre i reutilitzar.
👉 On llençar-lo: contenidor groc.
👉 Es recicla en: tubs, recipients per a productes de neteja, mobiliari urbà o canonades.
♵ 3 – PVC (Policlorur de vinil)
Difícilment reciclable.
S’utilitza en canonades, finestres, targetes, joguets o productes de construcció.
Conté clor i additius tòxics que el fan molt problemàtic en el procés de reciclatge.
👉 No es recicla al contenidor groc com a envàs domèstic.
👉 Tractament especial: es recull en punts verds o deixalleries.
♶ 4 – LDPE (Polietilè de Baixa Densitat)
Parcialment reciclable.
És el plàstic de les bosses fines, embolcalls d’aliments i films transparents.
Encara que es pot reciclar, el procés és costós i molts sistemes municipals no ho fan.
👉 Només si és molt net i sec.
👉 Alternativa: reutilitzar-lo o portar-lo a un punt de recollida específic.
♷ 5 – PP (Polipropilè)
Reciclable en creixement.
Es troba en taps d’ampolla, gots de iogurt, recipients de microones i canyetes.
Cada vegada més plantes el reciclen, ja que és resistent i versàtil.
👉 On llençar-lo: contenidor groc.
👉 Es recicla en: caixes, peces de mobiliari, components de vehicles o noves tapes.
♸ 6 – PS (Poliestirè)
Molt poc reciclable.
S’utilitza en envasos de iogurt, safates de carnisseria o gots de plàstic dur.
La seva versió expandida (poliestirè expandit o porexpan) és molt contaminant i difícil de compactar.
👉 Evita’l sempre que puguis.
👉 Només alguns punts verds l’accepten.
♹ 7 – Altres (mixtos o bioplàstics)
Normalment NO reciclables.
Inclou tots els plàstics compostos per barreges o materials nous (bioplàstics, policarbonat, etc.).
Tot i que alguns bioplàstics són compostables, no s’han de llençar al contenidor groc, ja que contaminen la resta de materials reciclables.
👉 Exemples: CD, ulleres, gots de policarbonat, envasos compostables.
👉 On llençar-los: deixalleria o rebuig (gris o marró, segons municipi).
Trucs per saber si un plàstic és reciclable (fins i tot si no té el símbol)
No tots els envasos porten el codi visible, sobretot si són petits o vells.
Aquests consells t’ajudaran a intuir si es pot reciclar:
- Si és un envàs lleuger, net i amb menjar o beguda, probablement és reciclable.
- Si té diferents materials (plàstic + alumini + cartró), com els brics o alguns embolcalls, no ho és.
- Si és rígid i transparent (com una ampolla o un pot de cosmètic), gairebé segur que sí.
- Si és tou, enganxós o fa soroll de “film”, segurament és LDPE, i només es recicla en alguns punts.
- Si no estàs segur, porta’l a un punt verd. Allà sabran indicar-te el contenidor correcte.
Els errors més habituals al contenidor groc
Segons Ecoembes, un dels principals problemes del reciclatge és la “contaminació del contenidor groc”, és a dir, objectes que no hi haurien d’anar.
Aquests són alguns dels errors més freqüents:
- Productes d’higiene (raspalls de dents, compreses, bolquers, màquines d’afaitar).
- Joguets trencats: no són envasos.
- Estris de cuina o plats de plàstic dur.
- Gots o coberts d’un sol ús si no són 100 % polipropilè.
- Plàstics bruts o amb restes d’aliments.
- Bosses o films barrejats amb alumini.
Recorda: només s’hi han de dipositar envasos de plàstic, metall o bric.
Tot el que no sigui un envàs ha d’anar al punt verd o al rebuig.
I què passa amb els bioplàstics?
Els bioplàstics s’han posat de moda com a alternativa ecològica, però hi ha molta confusió.
No tots són reciclables ni compostables. De fet, n’hi ha de tres tipus principals:
- Biobasats no compostables: fets amb materials naturals (com el blat de moro) però amb estructura química igual al plàstic convencional. Es reciclen com els altres.
- Compostables industrialment: es descomponen, però només a plantes industrials, no al compostador de casa.
- Compostables domèstics: es poden degradar a casa, però triguen setmanes o mesos.
👉 Si tens dubtes, no el posis al groc. El més segur és portar-lo al contenidor marró (orgànic) si és compostable, o al punt verd.
Què pots fer per reduir l’ús de plàstic no reciclable?
Més enllà de reciclar correctament, la clau és reduir-ne el consum.
Aquí tens accions senzilles però molt efectives:
- Compra a granel i evita envasos innecessaris.
- Porta la teva pròpia ampolla reutilitzable.
- Prioritza productes amb envasos de vidre o cartró.
- Utilitza bosses de roba o biodegradables.
- Tria marques amb envasos 100 % reciclables o retornables.
- Separa bé els residus i informa’t de com reciclar al teu municipi.
Cada petit gest compta. Si milers de persones fan canvis quotidians, l’impacte és enorme.
El futur del reciclatge de plàstics
Les noves tecnologies ja permeten reciclar químicament plàstics que fins ara no es podien aprofitar, convertint-los en matèries primeres de nou.
A més, la Unió Europea està impulsant mesures per reduir els plàstics d’un sol ús i obligar els fabricants a utilitzar un percentatge mínim de plàstic reciclat als envasos.
L’objectiu és que, abans del 2030, tots els envasos de plàstic al mercat europeu siguin reciclables o reutilitzables.
Catalunya, a través de l’Agència de Residus i els municipis, també està avançant cap a un model de recollida selectiva intel·ligent: contenidors amb xips, sistemes de pagament segons generació i incentius per qui recicla millor.
Diferenciar un plàstic reciclable d’un que no ho és no és només una qüestió de coneixement, sinó d’actitud i responsabilitat col·lectiva.
Cada vegada que llences un envàs al contenidor correcte, estàs contribuint a estalviar energia, reduir emissions i donar una segona vida als materials.
Recorda:
- Mira sempre el codi del triangle.
- Si dubtes, porta’l al punt verd.
- I, sobretot, redueix i reutilitza abans de reciclar.
El futur del planeta depèn de molts petits gestos com aquest. I tu pots començar avui mateix, des de casa teva, triant bé quin plàstic llençar i quin donar-li una nova oportunitat.
